Divendres 8 juliol:
Va ser més un concert de soul que de música africana però van sonar molt bé, un bon homenatge...
Els millors de la nit de divendres per mi i la gran sopresa del festival, un gran directe, el trombó un cachondo que no parava de divertir el públic amb els seus balls... Em van encantar! Nova Zelanda i Austràlia últimament són una fàbrica de bons grups, no paren de sortir...
Tota una sorpresa al pujar al escenari a cantar el Dr Estivill... havia llegit que havia tingut un grup en la seva joventut.... es veu que és amic del Jack de fa temps...
Lee Scratch ja està grandet...no se'l sentia gaire bé.... Però Max encara està en forma... es clar té uns quants anys menys....
Pobres van tocar els últims i la gent estava ja cansada... i/o molt tocada... i no els hi feien gaire cas... Fins i tot el cantant va arribar a dir que és que no m'enteneu o què? i la veritat jo no l'entenia, el meu anglès no és de first però m'apanyo una mica i sempre pillo algu o sigui que aquest tio tenia un accent difícil...
Dissabte 9 juliol:
Reinvidicatius com sempre i més perque aquell dia havia mort assessinat el cantautor argentí Facundo Cabral a Guatemala.
Un clàssic i que no va defraudar, per mi van ser els millors de la nit de dissabte.... Van tenir el públic més nombrós de la nit...
Ostres quines ganes tenia ja de veure aquests japos, per fi.... quina banda, quina tralla! Perfecte per acabar la nit i el festival...
http://www.cruillabarcelona.com/
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario